Per fi! Ahir vam estrenar les dues obres que portem assajant des de gener i volem donar-vos les gràcies a totes les persones que vau voler acompanyar-nos en un dia tan especial per a nosaltres. Compartir nervis, mal de panxa i estrés ens uneix molt! La primera obra que vam escenificar va ser ¡Quedan detenidos! d'Alberto Miralles.
Una presó que reuneix un camell, un periodista, dues prostitutes, una diputada, un mestre frustrat i la mare d'un drogaddicte que volia comprar una dosi per al seu fill. Les diferents situacions de misèria i desigualtat social se solapen amb un to que passa de la comèdia al drama en qüestió de segons.
En segon lloc, Un día en la gloria, de Víctor Ruiz Iriarte representa un espai d'ensomni on viuen les grans celebritats: Napoleó, Sarah Bernhardt, Don Juan Tenorio o Joana d'Arc.
Sembla un paradís on tots disfruten de la fama guanyada en vida, però tots sabem que la roda de la fortuna gira i ens enlaira tan prompte com ens pot enfonsar en l'oblit.
Amb un vestuari un poc improvisat: unes sabates de Bárbara per ací, una camisa de Marga per allà, un vestit de Reyes per a Enma... I (com no) un parell de disfresses de la biblioteca (gràcies, Loli, per tenir-les sempre impecables!) ens vam transformar en tots eixos personatges.
Per una vesprada vam jugar a viure altres vides, a parlar amb una altra veu, a fer nostres els discursos d'altres persones i a aguantar-nos la calor (Trini havia trobat una jaqueta verda xulíssima que contrastava amb el vestit, i això no es podia desaprofitar), els esquinços de peu (Don Juan va necessitar un bastó, però no desentonava tant, no?) i ens vam barallar amb cançons que estaven en un format incompatible amb l'equip de so del saló d'actes.
Així i tot, quan l'obra va acabar, van vindre a saludar-nos companys de treball, amics i familiars i ens van dir que ho havien passat d'allò més bé. Que els havia sorprés veure a Ximo fer de policia, a Raül com una estrela de Hollywood i no es podrien imaginar mai Carles -amb un collar de pinxos metàl·lics i un mocador de calaveres al cap- amenançant de matar-te amb un boli.
No volem avançar més perquè la nostra intenció és repetir la representació al setembre, dins de la Mostra de Teatre Dama d'Elx que organitza la Plataforma. No cal que us diguem la il·lusió que ens fa actuar de nou al Gran Teatre i que ens encantaria que vulguéreu acompanyar-nos, o siga que us mantindrem informats (ens hem fet un compte de Facebook on podeu estar al dia de tot el que farem, per si voleu seguir-nos).
També hem de dir que vam enyorar molt Sandra López. S'havia preprarat un monòleg que ella mateixa havia escrit i era fantàstic, però una indisposició li va impedir fer-lo. T'esperem al Gran Teatre! I també esperem allí a Mayte, que farà de cupletista perquè comparteix personatge amb Salu. En canvi Enma o Carles serà molt difícil que ens acompanyen al setembre. Per això, volem donar-los les gràcies pel seu esforç i el seu treball al taller de teatre d'enguany. Han sigut dues incorporacions de categoria i els trobarem molt a faltar, però sempre tindrem el record de la vesprada que vam compartir ahir i de moltes altres vesprades d'assajos, rialles i teatre.