Taller de cuina: Tortada d'ametlla i merengue

Des que començàrem a programar el taller de cuina, Fran Castell ens va dir que ens ajudaria amb tot el que vulguérem. Per això, no vam dubtar a demanar-li que ens ensenyara a fer la famosa tortada d'ametlla i merengue que és una de les postres més demandades a la seua pastisseria.

Com que és un valent, va accedir i dijous passat va estar amb nosaltres a Cáritas muntant clares d'ou, fent almívar i compartint amb nosaltres una vesprada molt especial.
Ens va explicar com s'han de batre les clares perquè estiguen a punt de neu i la diferència entre fer-ho a mà i fer-ho amb una màquina.

Mentre es feien els biscuits al forn, vam parlar de la importància d'utilitzar bones matèries primeres. Amb una recepta que té tan pocs ingredients, paga la pena comprar ametlles de qualitat si volem obtindre el millor resultat. Igualment, és important gastar només el sucre necessari per evitar abusos.

També ens va recomanar que utilitzàrem recipients de metall perquè són millor que els de plàstic i ens va fer una demostració de com podem decorar la tarta d'una forma senzilla i bonica. Per cert, no ens vam poder resistir a pringar-nos de merengue (i, que conste!, van començar els adults).

Abans d'anar-se'n, Fran va fer una reflexió per al nostre alumnat. Després d'estar dues hores fent un pastís, hem d'aprendre a valorar la tasca de qui cuina a casa cada dia. Costa molt poc dir "que bo t'ha eixit!" i reconéixer la faena (tantes vegades ingrata) de qui es preocupa de fer el dinar o el sopar per nosaltres. 

Moltes gràcies per tot, Fran.

Enlace a la galería de fotos

Visita al Archivo Histórico Municipal de Elche

¡Un gran descubrimiento! Esta pasada semana los alumnos de 3º de ESO acompañados de sus profesores Àngela Girona, Raquel Botella, Raúl Hurtado y Luis Pueyo descubrieron algunos de los secretos y maravillas que se conservan y protegen en el Archivo Histórico Municipal. Todos quedaron sorprendidos cuando las archiveras del antiguo convento de franciscanos, actual biblioteca Pedro Ibarra, les mostraron los orígenes de La Festa, con la Consueta original del Misteri d’Elx y curiosidades sobre los fuegos artificiales, como un documento que da precisas instrucciones para que en la Nit de l’albà toda la cohetería estuviera perfectamente acompasada, casi milimétricamente.

Gran parte de nuestro maravilloso archivo histórico se lo debemos a Pere Ibarra, que como ya sabíamos fue arqueólogo, archivero y cronista oficial de Elche y se dedicó a lo largo de su vida a recopilar y encontrar verdaderas joyas que fue coleccionando en su casa para que a su muerte la ciudad creara un museo con todos sus hallazgos.

Entre muchísimas curiosidades, pudimos ver un arcón muy antiguo con tres cerraduras que solo se abría si estaban las tres llaves a la vez. Estas se entregaban a tres personas diferentes para mayor seguridad. Allí se custodiaba el archivo mayor, en dónde había documentos muy valiosos que han llegado hasta nosotros aunque otros, por desgracia, se han perdido.

Una anécdota curiosa: el traslado de nuestra Dama por primera vez desde su descubrimiento para una exposición temporal en el Parque Municipal. Vimos fotografías de aquel momento y escuchamos con gracia la anécdota de que en el trayecto los conductores se dejaron la dama sola mientras se tomaban unos bocadillos en La Roda (Albacete).

Pudimos admirar un enorme libro medieval en donde el Señor de Elche repartía tierras entre sus vasallos, incunables y pergaminos muy antiguos, libros de registro civil, con nacimientos y defunciones, los libros de Actas del Consell (Ayuntamiento) donde entre otras cosas se indicaba el precio de los productos básicos, como el pescado o el impresionante libro de la Consueta del Misteri. También nos sorprendió un documento papal (bula) con el sello de plomo original, en dónde se permitía el matrimonio de dos primos ( familiares del marino e ilustrado Jorge Juan, de la familia Santacilia, propietarios de nuestra Torre de Ressemblanch, La Torreta). También pudimos ver el libro de afilición de quintos (los que tenían que hacer la “Mili”) o un padrón del Elche decimonónico muy completo. Nuestros alumnos también descubrieron que en el Raval, en donde muchos de ellos viven, había una universidad, la “Universitat de San Joan” y que esta se refería a un ayuntamiento independiente del de Elche y no a una institución académica.

Como curiosidad, quedó patente el enorme trauma y cambio histórico que supuso la Guerra de Sucesión y los Decretos de Nueva Planta (1707) y cómo esto afectó a toda la documentación municipal que comenzó a redactarse en castellano, cuando hasta entonces lo hacía en valenciano. 

Los alumnos alucinaron con las estanterías compactas de la planta superior, que guardan en muy poco espacio gran cantidad de material y se desplazan manualmente con un sistema de rodamiento hidráulico que alguno llegó a tocar. Cuando todas las estanterías están unidas quedan a salvo del fuego o cualquier elemento que pueda deteriorar la documentación. Lo que llamó más la atención de los chavales fue lo fácil que era abrir el sistema y poder crear unos pasillos entre montones de estantes llenos de nuestra historia. En cuanto a las instalaciones también llamó su atención los planeros, armarios donde quedan a salvo planos y proyectos de gran valor histórico y documental.

Pero, al margen de albergar y conservar miles de documentos históricos, nos preguntaban nuestros alumnos para qué sirve un archivo. La respuesta era obvia: un archivo es un lugar de memoria, algo vivo, en continua transformación (no en vano se siguen recibiendo documentos, bien de la administración municipal, donaciones o depósito, como los libros de las acequias de Elche) y que nos permite crecer como personas. Por ejemplo: ¿Queremos construir el árbol genealógico de nuestra familia y conocerla mejor?. En el archivo podemos consultar los libros censales (padrones) o los libros del registro civil (nacimientos y defunciones) de los ilicitanos de hace siglos. 

Pero no quedó la cosa ahí. Las amables archiveras nos mostraron también otros tesoros que con gran mimo cuidan y clasifican para que los ilicitanos podamos tener nuestro patrimonio histórico a salvo. Postales, cartas, mapas antiguos, carteles y hasta fotografías, muchas del insigne Pedro Ibarra.

Vimos fotos de la palmera de la Virgen y también fotos antiguas de los huertos de palmeras, como la de Clifford, pero también otras relacionadas con la historia del deporte ilicitano, en concreto del Elche C.F. y su historia. Nuestros chicos, literalmente, fliparon con todo lo que vieron en el archivo histórico, un lugar imprescindible para conocer mucho mejor la historia, cultura y tradiciones de nuestra ciudad y de obligada visita para cualquier ilicitano interesado en conocer sus orígenes.

CreaTV: Robóticamente emocional

La Universidad Miguel Hernández a través de CreaTV ha realizado un corto donde se resume un Proyecto de Innovación educativa desarrollado en el IES La Torreta el curso pasado: Teatro robótico.

No sólo formamos a nuestros alumnos con conocimientos, también con emociones.

La Torreta de Babel: Programa especial amb l'alcalde d'Elx

Hui, dia dels enamorats, repassem algunes de les cançons més romàntiques de Gema i recordem el jove jugador de futbol d'Alzira que -desgraciadament- va morir fa uns dies. A més a més, tenim una entrevista molt especial amb l'alcalde de la nostra ciuta.

Concurs de Velles de Serra

Sabeu que ja ha acabat Carnestoltes? Sí, amb el Dimecres de Cendra comença la Quaresma, esta velleta que té set cames i que suposa el compte enrere fins a la Setmana Santa (cèlebre a la nostra ciutat per el famós Diumenge de rams). Doncs, des del PIIE us volem proposar una activitat que pot ser molt divertida: participar al concurs de Velles de Serra que organitza l'Ajuntament. És una tradició que se celebra al mig de la Quaresma i enguany cau el 7 de març.

Consisteix a fer un ninot amb forma de vella que pot incloure un cartell amb alguna crítica social.

Si estáis interesados en participar, hay que inscribirse antes de las 08:00 horas del martes 6 de marzo de 2018.

Los concursantes comunicarán que toman parte en el certamen, bien mediante correo electrónico a fiestas@avto-elche.es, en el que conste en el asunto la siguiente frase: PARTICIPAR CONCURSO VELLES DE SÈRRA, por registro general del Ayuntamiento de Elche (OMACs), o por cualquiera de las otras formas establecidas en la Ley 39/2015, de 1 de octubre, de Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas.

Aquí tenéis las bases de este concurso

Si voleu saber més sobre esta festa o veure exemples de Velles podeu punxar ací (és un article curtíssim de Joan Castaño que ho explica divinament)

http://www.visitelche.com/les-velles-de-serra/

Si no guanyeu el concurs de l'Ajuntament, no patiu perquè el PIIE també donarà un premis a la millor Vella de Serra Torretera feta per una tutoria i a la millor Vella de Serra feta per les famílies. Per a participar al nostre concurs, només heu d'enviar una foto del balcó on es veja bé el ninot  amb el logo del projecte (que podreu arreplegar plastificat a la biblioteca) indicant si us presenteu per la categoria "tutoria" o "família". La foto s'ha d'enviar eixe mateix dia 7 de març de matí (fins a les 12:00h) al correu seracitotsajustats@gmail.com. El premi per a les tutories serà un esmorzar complet per a tot el grup a la cantina de l'institut i en el cas de les famílies, encara estem pensant-ho, però serà molt xulo, no patiu.

Animeu-vos, que serà molt bonic!

Gincana teatralitzada

El passat divendres 9 de febrer vam celebrar al nostre institut el dia de Sant Joan Bosco. És una data molt important per a nosaltres i des del projecte vam voler participar-hi amb una gincana teatralitzada.

Cinc equips de primer i segon d'ESO van competir i van mostrar les seues habilitats mesurant en tafulles, jugant amb el centre de masa d'una safata de pastissos, buscant la Dama d'Elx soterrada o representant una escena del Misteri caracteritzats de jueus.

Quan van arribar a la biblioteca, els van donar la benvinguda alguns personatges històrics molt rellevants de la nostra ciutat. El bisbe Tormo, que va ajudar a pal·liar la manca d'aigua dolça a la nostra ciutat al segle XVII, va supervisar la primera prova: cada equip havia de dissenyar l'escut i el lema de la seua família (els Ibarra, els Vaíllo, els Caro, els Santacília i els Soler).

Al crit de "Resem, blanc!" tots els equips van haver de buscar a un mapa de coordenades del nostre hort les diferents proves. Violant Caro, una de les antigues propietàries de la torre Ressemblanch, els esperava amb el seu gos perquè solucionaren un complicat problema matemàtic sobre tafulles i plantacions de garrofers.

Després, la Dama d'Elx en persona els reptà a calcular l'àrea d'un banc i a desxifrar un codi secret per a esbrinar el nom del gosset, inspirat en un gran poeta espanyol (ja que la seua ama era una amant de la poesia).

Més tard, arribaren a la finca del Doctor Campello i hagueren de trobar les dames ocultes de la mà de Manuel Campello.

No ens ha de sorprendre que sor Francesca Estany i Caro s'haja deixat una miqueta de barba i haja rebut tots els participants a la torre de Ressemblanch per explicar-los la història de la seua família tan unida a la història de la Festa. Potser a finals del segle XVII no donaven tanta importància a quatre pelets a la cara, no trobeu?

A més, els equips estaven totalment concentrats calculant la distància en vares, utilitzant l'escala del mapa i buscant el lloc que ocupava la torre de Ressemblanch dintre del sistema de torres vigies.

També els esperava prop de la cantina Isabel Caro, una gran devota de la Mare de Déu de l'Assumpció i al testament de la qual devem la primera referència documentada de la celebració del Misteri a la nostra ciutat.

Convidà tots els equips a pastissets, però -alerta!- només si responien correctament algunes preguntes sobre Història.

Després, les famílies van haver de respresentar la judiada del Misteri.

Una prova final que combinava cant, interpretació, memòria i habilitat per a disfressar-se.

La família guanyadora van ser els Ibarra (ja ho deien ells: "La família Ibarra no es queda en la parra") i van emportar-se una motxilla i un llapis de memòria de 16 gigues.​

Casa Museu Modernista

Un assassinat a la Casa Museu Modernista de Novelda? 

L’alumnat de 4t d’Eso va descubrir el cupable! 

El passat dimecres 7 de Febrer el nostre alumnat va conéixer el Modernisme a les nostres terres de la mà d’un joc: “Escape Room” a la Casa Museu Modernista. 

Què pot eixir de la col.laboració entre el departamento de Valencià i el departament d’Història? Doncs una activitat pilot que ha sigut molt divertida i tot un èxit.

Els alumnes de 4t van gaudir del Modernisme literari i artístic de la má dels professors Assumpció Brotons, Luis Pueyo, Carles Colechà i Raquel Botella. La puesta en escena va ser a càrrec del grup de teatre Amorrop amb el seu Director Fran Tomàs. 

L’alumnat va gaudir molt i mai podrán “escapar” del meravellós record del nostre patrimoni.

Gran Gincana "Resem, blanc!"

Este divendres celebrem Sant Joan Bosco i des del nostre projecte hem organitzat una gincana per a l'alumnat de 1r i 2n d'ESO.

Saps per què la nostra torre es diu de "Ressemblanch"? No...? Aleshores no pots faltar-hi! A més, podràs veure en persona a la Dama d'Elx i Manuel Campello (sí, sí, en persona!), també a Isabel Caro i altres personatges rellevants de la història d'Elx.

Si demostres la teua habilitat, podràs guanyar un premi amb el teu equip. No t'ho penses més, si ets alumne de 1r o 2n d'ESO, apunta't amb un equip de cinc persones i que tingueu molt sort (la necessitareu perquè la nostra història potser una aventura increïble)

La Torreta de Babel, 31-1-2018

Heu gaudit de la "lluna de sang"? No?! Però, com, que sabeu què és? Ja, pareix el títol d'una obra de Federico García Lorca, però és un fenòmen astronòmic que passa cada vint anys i que la passada setmana es va poder contemplar. Si no sabeu de què estem parlant, no patiu, José María Santos us ho explica.

A més a més, Georgina i Ainoa ens fan repàs a totes les activitats que hi ha programades per a la festivitat de Sant Joan Bosco i -de passada- ens expliquen qui va ser i per què és el nostre patró.

Finalment, comptem amb una dona molt emprenedora. Tant, que ensenya els seus alumnes com poden emprendre. Té una màxima que mai no falla: "eixiu de la vostra zona de comfort!". Si voleu conéixer millor Emma Barbosa, professora del nostre IES, no us podeu perdre l'entrevista que li fa José Coves. Només una xafarderia: sabíeu que abans de ser professora va ser jugadora professional de bàsquet? Sí, sí, no us ho podeu perdre.

Aurelià i Pere Ibarra

Dintre del mes dedicat a Pere Ibarra, el passat dimarts vam rebre la visita de Joan Castaño, arxiver del Patronat del Misteri i gran estudiós d'aquesta figura fonamental de la nostra història. Precisament, Pere Ibarra i son germà van ser el tema de la seua tesi docotoral: Cent anys en la vida cultural d'Elx: Aurelià Ibarra i Manzoni (1834-1890) i Pere Ibarra i Ruiz (1858-1934) 

Els alumnes de 2n de Batxillerat van poder aprendre més sobre aquests destacats personatges que, influïts pels corrents polítics i culturals progressistes del moment, van tenir un paper molt actiu en l´educació dels seus conciutadans per mitjà dels ideals demòcrates i, sobretot, de l´activitat historiogràfica.

El que més ens cridà l'atenció és el compromís tan gran i altruista que tenien amb la conservació del patrimoni. Potser sense la seua tasca, hui en dia el palmerar no seria Patrimoni de la Humanitat.

Què dirien si hui pugueren veure com aquell hort de la Torreta s'ha transformat en un institut? Doncs, Joan pensa que estarien satisfets de veure que s'ha decidit conservar eixe hort, però que és important preservar també les tasques tradicionals que estan relacionades amb la palmera perquè no siga hort fossilitzat. No seria fantàstic que els nostres alumnes de Jardineria pugueren aprendre l'ofici de palmerer?

Si una cosa ens ha quedat clara de la xarrada de Joan Castaño és que la ciutadania té un paper importantíssim en la preservació del patrimoni. Perquè els interessos econòmics quasi mai estan a favor de les reivindicacions culturals, però -és clar- hi ha coses que no valen diners, valen tant que no tenen preu.