Aurelià i Pere Ibarra

Dintre del mes dedicat a Pere Ibarra, el passat dimarts vam rebre la visita de Joan Castaño, arxiver del Patronat del Misteri i gran estudiós d'aquesta figura fonamental de la nostra història. Precisament, Pere Ibarra i son germà van ser el tema de la seua tesi docotoral: Cent anys en la vida cultural d'Elx: Aurelià Ibarra i Manzoni (1834-1890) i Pere Ibarra i Ruiz (1858-1934) 

Els alumnes de 2n de Batxillerat van poder aprendre més sobre aquests destacats personatges que, influïts pels corrents polítics i culturals progressistes del moment, van tenir un paper molt actiu en l´educació dels seus conciutadans per mitjà dels ideals demòcrates i, sobretot, de l´activitat historiogràfica.

El que més ens cridà l'atenció és el compromís tan gran i altruista que tenien amb la conservació del patrimoni. Potser sense la seua tasca, hui en dia el palmerar no seria Patrimoni de la Humanitat.

Què dirien si hui pugueren veure com aquell hort de la Torreta s'ha transformat en un institut? Doncs, Joan pensa que estarien satisfets de veure que s'ha decidit conservar eixe hort, però que és important preservar també les tasques tradicionals que estan relacionades amb la palmera perquè no siga hort fossilitzat. No seria fantàstic que els nostres alumnes de Jardineria pugueren aprendre l'ofici de palmerer?

Si una cosa ens ha quedat clara de la xarrada de Joan Castaño és que la ciutadania té un paper importantíssim en la preservació del patrimoni. Perquè els interessos econòmics quasi mai estan a favor de les reivindicacions culturals, però -és clar- hi ha coses que no valen diners, valen tant que no tenen preu.