Gincana teatralitzada

El passat divendres 9 de febrer vam celebrar al nostre institut el dia de Sant Joan Bosco. És una data molt important per a nosaltres i des del projecte vam voler participar-hi amb una gincana teatralitzada.

Cinc equips de primer i segon d'ESO van competir i van mostrar les seues habilitats mesurant en tafulles, jugant amb el centre de masa d'una safata de pastissos, buscant la Dama d'Elx soterrada o representant una escena del Misteri caracteritzats de jueus.

Quan van arribar a la biblioteca, els van donar la benvinguda alguns personatges històrics molt rellevants de la nostra ciutat. El bisbe Tormo, que va ajudar a pal·liar la manca d'aigua dolça a la nostra ciutat al segle XVII, va supervisar la primera prova: cada equip havia de dissenyar l'escut i el lema de la seua família (els Ibarra, els Vaíllo, els Caro, els Santacília i els Soler).

Al crit de "Resem, blanc!" tots els equips van haver de buscar a un mapa de coordenades del nostre hort les diferents proves. Violant Caro, una de les antigues propietàries de la torre Ressemblanch, els esperava amb el seu gos perquè solucionaren un complicat problema matemàtic sobre tafulles i plantacions de garrofers.

Després, la Dama d'Elx en persona els reptà a calcular l'àrea d'un banc i a desxifrar un codi secret per a esbrinar el nom del gosset, inspirat en un gran poeta espanyol (ja que la seua ama era una amant de la poesia).

Més tard, arribaren a la finca del Doctor Campello i hagueren de trobar les dames ocultes de la mà de Manuel Campello.

No ens ha de sorprendre que sor Francesca Estany i Caro s'haja deixat una miqueta de barba i haja rebut tots els participants a la torre de Ressemblanch per explicar-los la història de la seua família tan unida a la història de la Festa. Potser a finals del segle XVII no donaven tanta importància a quatre pelets a la cara, no trobeu?

A més, els equips estaven totalment concentrats calculant la distància en vares, utilitzant l'escala del mapa i buscant el lloc que ocupava la torre de Ressemblanch dintre del sistema de torres vigies.

També els esperava prop de la cantina Isabel Caro, una gran devota de la Mare de Déu de l'Assumpció i al testament de la qual devem la primera referència documentada de la celebració del Misteri a la nostra ciutat.

Convidà tots els equips a pastissets, però -alerta!- només si responien correctament algunes preguntes sobre Història.

Després, les famílies van haver de respresentar la judiada del Misteri.

Una prova final que combinava cant, interpretació, memòria i habilitat per a disfressar-se.

La família guanyadora van ser els Ibarra (ja ho deien ells: "La família Ibarra no es queda en la parra") i van emportar-se una motxilla i un llapis de memòria de 16 gigues.​