Concurso fotografía sobre la Nit de l'Albà

El momento ya llegó, hoy en el Museo de la Festa se ha realizado la entrega de premios del VI Concurso #Fotonitdelalba2018 en Instagram.

Ha sido un día bien aprovechado, la foto presentada por nuestro Proyecto de Innovación e Investigación Educativa "Ser ací tots ajustats" ha sido premiada como una de las tres mejores presentadas en la categoría "Nit de l'Albà".

Después del protocolario Acto de entrega de premios, las asociaciones ASAJA y AMFAR nos han ofrecido un refrigerio y gracias a la Asociación de Amigos de la Nit de l'Alba hemos realizado una visita a la Torre de Santa María.

Escalera de acceso a la Torre, seguro que hoy día más de un "ingeniero" tendría problemas para calcular la huella y la altura de los peldaños con los medios del siglo XVII

Terrazas del lado Norte, las vistas desde aquí son impresionantes: el palmeral, la Sierra de Peligros, del Tabayá... vale la pena subir.

Una de las dependencias de la Torre, aquí se supone vivía el Campanero de la Torre. 

¿Será Calendura? Pues parece que sí, el Campanero era todo un artista.

Una de las campanas de la Torre

Armazón de la Imagen de la Virgen, después de lanzar su Palmera

Algo que muy pocos saben, en lo alto de la Torre hay un Punto Geodésico.

Cúpula de la Basílica de Santa María.

Desde aquí se lanza la Palmera de la Virgen.

Gracias y hasta la edición del año que viene.

War Dogs

Però, hi ha millor manera de començar el curs que amb música?? Edu i Manu no només són antics alumnes de La Torreta, també són membres del grup War Dogs i acaben de traure un CD. Recorde quan tenien només 14 o 15 anys:

-Nosaltres tenim un grup de música, professora.

Jo vaig pensar que era fantàstic, que tocarien horriblement i que devien passar-ho de meravella. Feien colla amb altres alumnes que portaven samarretes negres i els cabells llargs. Tenien un lloc fix a l'aula de la natura, sempre esmorzaven a la mateixa taula. "Los heavies". 

La meua sorpresa va ser quan, un any després, vaig tindre l'ocasió de sentir-los a un bar perdut per la carretera de Dolores (crec que era la carretera de Dolores, però ara no sabria dir-vos). Eren tan joves i tocaven taaaaan bé!! Ostres, mai sabem prou bé el talent que pot arribar a tindre aquella persona a qui li fem classe. 

Des d'aquell dia els he sentit tocar més vegades. Al festival de Nadal de l'institut, a una inauguració d'una exposició de Plàstica...  i sempre m'ha paregut que tocaven com a autèntics professionals i que pràcticament es transformaven en altres persones quan pujaven a l'escenari.

Ara que ja han rodat per festivals i tenen un CD, no puc deixar de recomanar-vos que us feu amb una còpia. Per a rematar, Javier Martínez (company de promoció d'Edu i Manu) els ha produït el CD. Què més es pot demanar?

Nervios, intriga y dolor de barriga

Això descriu prou bé el que sentim ara els components de Teatreta, el grup de teatre de la comunitat educativa de la Torreta. Ahir es va presentar en roda de premsa la Mostra de Teatre Dama d'Elx que cada any organitza la Plataforma i... Nosaltres estarem allí! Tornem al Gran Teatre amb moltíssima il·lusió i moltíssimes ganes.

Posarem en escena de nou Un día en la gloria y ¡Quedan detenidos! Serà el 19 de setembre a les 21:00 hores.

Tot i que, després de l'estiu, costa un poquet arrencar, ja hem començat a assajar i estem fent un esforç molt gran per a substituir alguns companys que no podran pujar a l'escenari amb nosaltres.

És el cas d'Emma Barbosa (professora d'Economia), que està de cooperant a Moçambic (guau, sabíem que eres una persona especial, però això ja és un altre nivell, companya). El seu paper el farà la professora d'Imatge Personal, Salud Gomis. I també és el cas del company de valencià Carles Colecha, que enguany no està prop nostre (ai, els interins i la incertesa de no saber mai on treballaràs el curs següent...). T'enyorarem molt, Carles! El seu paper el farà un antic alumne del centre i membre de Quemarropa, Javier Martínez.

Ja veieu que a Teatreta estem tots mesclats (famílies, alumnes, conserges, docents...): "ajustats" i la mar d'agust! I nerviosets. Nerviosets, també. Perquè Mayte i Alejandra se estrenen amb Teatreta (i ni més ni menys que al Gran Teatre).

Ai. Serà cosa de, quan alcen el teló i ja no tinguem més remei que interpretar, pensar que som un equip, que tot ha d'eixir bé i que, com va dir Raül Hurtado: "Tranquilos. Vamos sobraos". Clar que sí! Si més no, de moral en tenim més que l'Alcoià... AMUNT, TEATRETA!

"Senyor pirotècnic, pot començar el 2018-2019!"

Ara sí que sí. Ahir, 31 d'agost, es va llançar l'última palmera (la de Sant Ramon) i així vam acomidar-nos definitivament del mes d'agost i de les festes d'enguany. Pareix ser que aquesta tradició va començar el 1924 perquè a la Junta de Restauració del Patronat del Misteri li havien sobrat diners després d'organitzar tots els actes centrals de les festes i així ha arribat fins als nostres dies.

Ahir també vam rebre una molt bona notícia: hem quedat finalistes al concurs de fotografia que convoquen cada any els "Amigos de la Nit de l'Albà".

Aquesta associcació fa un gran treball de difusió i promoció d'aquesta festa (si algun any us agafa de viatge i us enyoreu, gràciesa ells podeu seguir-la per Facebook Live).

-¡Pacoooooo, que nos llevamos la cesta de productos del campo!

-Pues nos hacemos un pisto.

Ha sigut a la modalitat "Altres moments de la Nit de l'Albà" i -si voleu saber més d'aquest tema-podeu llegir-ne més ací:

(http://seracitotsajustats.blogspot.com/2018/08/nit-de-lalba.html)

Ens fa molta il·lusió perquè ens recorda una nit molt especial i perquè sabem que hi col·laboren persones que enguany han treballat amb nosaltres i ens han ensenyat moltes coses.

Per exemple, les dones d'AMFAR (Asociación de Mujeres y Familias del Ámbito Rural) que van voler acompanyar-nos un matí a l'institut per a compartir amb l'alumnat el treball de l'espart i el seu dia dia al camp. O ASAJA (Asociación de Jóvenes Agricultures), a qui moltes de les nostres famílies del camp d'Elx coneixen molt bé.

I ara sí que sí comença el curs 2018-2019. Quasi vénen ganes d'agafar el raïm i dir: "que tingueu bon any!", no us passa? L'olor a llibres nous, els folres de plàstic que sempre fan borbolles, retrobar-se amb companys i companyes i conéixer gent nova. Xe, si fem propòsits i tot! Si entre els vostres propòsits hi ha el d'aprendre més sobre Elx i la seua història, no us perdeu aquest programa d'À Punt

https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/vist-en-tv/ciutats-desaparegudes/ciutats-desaparegudes-capitol-8

A partir del minut 20 podreu veure com han canviat llocs tan emblemàtics com el Passeig de l'Estació, la Glorieta o la Plaça de Baix. Sabeu que abans a qui feia una malifeta o l'agafaven borratxo el feien dormir a Calendura? Jo això no ho sabia, però Hèctor Càmara ja ens havia explicat que a Elx hi ha un carrer amagat on només pot accedir-se per l'alcaldia. Vam fer amb ell un curs de formació per al professorat sobre l'itinerari a la ciutat com a recurs didàctic i vam poder aprendre moltes coses. Si veieu el vídeo, el sentireu parlar sobre la Calaforra i us assegure que us agradarà.

Molta força i il·lusió per al curs nou i ja sabeu:

"Senyor pirotècnic, pot començar el 2018-2019!"