Xarrada sobre la música del Misteri

Aquest divendres 25 maig vam rebre la visita d´en José María Vives Ramiro, Catedràtic de Musicologia, qui va oferir una xarrada sobre la música del Misteri als alumnes de 3º d´ESO. Seguidament, els alumnes interpretaren un fragment amb la flauta.

El Misteri i el palmerar

El Misteri i el palmerar tenen molta relació. D'una banda, tots dos són els nostres Patrimonis de la Humanitat i, de l'altra, la palma juga un paper molt important a la Festa. La palma és l'element que comunica el cel i la terra gràcies a l'àngel que baixa amb la "mangrana" a dir-li a la mare de déu que la seua súplica ha estat atesa. Per això, dintre del mes que dediquem al Misteri, no podem deixar de recordar la setmana que també dedicàrem al palmerar. L'ofici de palmerer és un dels més característics i tradicionals de la nostra ciutat. Ací teniu Antonio Brotons, de l'empresa +Vertical, fent una exhibició el dia de la plantació de palmeres al nostre centre.

 https://youtu.be/VQkdweyBmEU

Ángela Girona

Mes del Misteri

Continuem celebrant el mes del Misteri. Gaspar Jaén té un llibre de poemes preciós que es diu La festa, inspirat en les festes d'agost i que té com a centre, no podia ser d'altra manera, el Misteri d'Elx. L'alumnat de 2n de Bat ha elaborat uns vídeo-poemes amb textos d'eixa obra. El de José Torres us sonarà molt familiar, ha triat l'albà per a fer la seua composició d'imatges i text. Ací la teniu.

Aniversari de la proclamació del misteri patrimoni de la humanitat

Hui és un dia molt important per a Elx perquè és l'aniversari de la proclamació del Misteri Patrimoni del Humanitat per la UNESCO. Dintre del nostre projecte, el Misteri ha sigut un dels eixos principals al voltant dels quals hem organitzat tot el curs. Òbviament, si volíem parlar d'Elx, havíem de partir dels dos patrimonis que atresora: el palmerar i el Misteri.

Així doncs, al llarg del mes de maig estem explicant a classe per què la Festa és tan important. Què significa ser Patrimoni de la Humanitat i què significa la famosa frase "el Misteri és la principal senya d'identitat del nostre poble". Uf... No és fàcil explicar això a classe, però és molt bonic. Què és la identitat? Qui sóc jo? El Misteri em representa? Com?

Tot això ens ha donat per a parlar de temes molt importants per al nostre alumnat i ho hem fet partint de la "caixa de les tres claus", un rèplica de la caixa que guardava alguns dels documents més importants de la vila medieval.

Per què calien tres claus? Molt senzill, perquè havien d'estar presents les tres persones que atresoraven cadascuna de les claus per a poder obrir la caixa. Un mecanisme de seguretat molt primitiu, però efectiu.

I una metàfora del que significa "ensenyar". No podem explicar el Misteri només des del punt de vista de la Història, de la Literatura, de la Religió o de la Música. Necessitem combinar totes eixes "claus" per a accedir al coneixement complet de la nostra realitat.

Ángela Girona

Anem a vore herbetes

Un dia parlant amb ma mare de la tradició de les Velles de Serra que vam celebrar a l’institut fa poc, va comentar que es feia tot just a la meitat de la quaresma, per allò de fer un descanset de tanta penitència, i ja sabíem que quedaven vint dies per al dijous sant; d’aquesta data va eixir el comentari que, tanmateix, si comptàvem quaranta dies desprès del diumenge de resurrecció, teníem el dia de l’Ascensió, que era festa per a tothom, i on la gent tenia costum d’anar al pantà a “fer herbetes”.

Com que per a ella els records són com si foren ahir, va continuar comentant-me aquell any tan terrible que es va enfonsar la plaça del Raval i van morir quatre joves, jugadors de futbol i aquell any la festa de fer herbetes va estar tenyida de negre….

Me va pintar tan bonica la festa, que vaig pensar en la possibilitat de fer una convivència dels nostres alumnes, per allò de mantindre la tradició d’un dia lúdic, de germanor, amb nosaltres i amb la natura.

Al dia següent vaig comentar la idea als companys que, com no (no esperava menys), va quedar encisats per la proposta. El primer que vàrem pensar va ser: “anem tot l’institut!”, la festa dels valors de sentir-nos en harmonia; però u ha de ser realista i, finalment, vam restringir l’eixida per als grups de 1r i 3r d’ESO (tenint en compte també les activitats extraescolars relacionades amb el PIIE que tenien els altres cursos). A més a més, els alumnes de 3r són els tutors que porten pel bon camí a l’alumnat que ha entrat nou al Centre, o siga que podria ser una convivència bonica.

Endavant. Al voltant de 150 alumnes, carregats de crema solar, gorra, loció contra els mosquits, i moltes ganes de passar-ho bé, camí del pantà.

Des del departament de biologia van fer un estudi de les herbetes típiques del camp mediterrani. Tots els alumnes van confeccionar un quadern on podien identificar-les sobre el terreny i on apareixien fonamentalment:

Cantauesso (Thymus moroderi): molt utilitzada per a realitzar infusions beneficioses per a afavorir la digestió. A més, amb aquesta herba s’elabora un licor molt popular a la zona. També se’n fa sabó, perfumadors, gelat, formatges condimentats, cervesa, oli aromatitzat i, fins i tot, rebosteria. Hem d’anar amb cura perquè és una espècie amenaçada amb risc d’extinció a la nostra serra 

Tomello (Thymus vulgaris): En infusió s’utilitza contra la bronquitis, laringitis i antidiarreïc. També te propietats antiinflamatòries. 

Rabo i gat (Sideritis angustifolia): utilitzada per a fer infusions digestives. Tambè per a ús extern per a tractar la conjuntivitis, inflamacions, otitis, blefaritis i laringitis. 

Romer (Rosmarinus officinalis): afavoreix la recuperació de malalties respiratòries, a més de ser digestiva. 

Herba lluïsa: les infusions d’aquesta planta són molt bones per a l’insomni i per a controlar l’estrès.

Mançanilla per al dolor de panxa

Espart: identificar la planta de l’espart amb què es feien les espardenyes i altres objectes d’artesania.

La tradició marcaba realitzar uns xicotets ramellets amb cordes d’espart per a guardar les herbes arreplegades en casa fins que se’n faça ús (bé en infusions, com a condiments o com a begudes macerades en aiguardent). Molt sovint es feia anís amb herbes macerades que segons diuen els il·licitans “ho curava tot”, inclús la tristesa i el malhumor. 

A tot això, adreçarem les herbetes amb alguna que altra cançoneta típica:

El dia de l´Ascensió

si voleu saber que hem fet,

escolteu en atenció

i vos cantaré un poquet.

Hem anat a fer herbetes

més allà del Molí Nou,

pujant serres i llometes

hasta que en tinguérem prou.

Venim de la cova del tio Cento "el Nap",

portem cantahueso, portem raboïgat,

portem mançanilla i herbeta la sang,

portem un fardatxo del centre el barranc.

Esta cançó va ser composta per Antonio Sánchez Martínez, il·licità aficionat a la música, que també fou l’autor de la coneguda: Venim de fer herbetes:

Venim de fer herbetes per l’Ascensió

de la serra al Pantano me les he fet jo 

Portem un cantauesso i rabo-i-gat, 

El setge que portava me l’han furtat, me l’han furtat. (bis) 

Totes les herbes que jo he fet 

me’ls he enrotllat en un feixet

per si a la dona li fa mal el cap, la panxa o el queixal.

No hi ha millor ratet, ni més diversió 

quan venim de fer herbetes el dia de l’Ascensió. (bis)

Per a dissenyar l’excursió havíem d’explorar el terreny, on trobaríem més herbetes? Primer, havíem de vore la presa, anar pel camí dret del berenador de baix a on es van deixar els autobusos. 

El pantà fou construït al segle XVII, i es considera la primera presa d‘arc a Europa, és reconeguda com a Bé d’Interès Cultural.

Al Castellar de la Morera, una zona del pantà a la esquerra de l’embassada, veurem que hi havia un jaciment dels musulmans, un assentament islàmic, que poguera ser la Madinatal-Askar que apareix a les fonts àrabs, datada al segle XI i desenvolupada fonamentalment en l’època Almohade. Si gaudim del Palmerar és precisament gràcies a l’intel·ligent sistema de regs, a base de sèquies que van ampliar els àrabs a partir del sistema que els romans van construir. Els professors d’Història es van encarregar de transmetre aquesta informació.

La pujadeta per la escaleta va ser un poc costosa, alguns van arribar, altres ens van esperar fent un descanset. 

Gràcies a tots els professionals que es van embarcar per a viure una tradició que va estar a punt de desaparèixer, just quan el dijous de l’Ascensió va deixar de ser festa local i la sortida es va traslladar al diumenge, i que poc a poc ha tornat a reunir a molta gent en el goig de compartir i regalar-nos temps simplement per estar junts des de la senzillesa de sentir-nos a prop uns dels altres, amb bona companyia.

Una jornada tan senzilla com cantar, una experiència bonica de sentir-nos imbricats amb la natura. 

http://pantanodeelche.es/comollegar

https://www.umhsostenible.com/pantano-de-elche

Inmaculada Soler Alapont, professora de Filosofia

Jornada agrícola

El 9 de abril los grupos de 1º ESO A y D realizaron una Jornada Agrícola para conocer las labores tradicionales agrícolas que se realizan en el campo. Esta actividad fue promovida desde el departamento de Biología y Geología (Amelia y Ángela) junto con la colaboración y desarrollo de la actividad del departamento de Jardinería del instituto de la Torreta (Pedro, Adela y Antonio, además de los alumnos de FPB de jardinería). 

La jornada tubo una duración de dos horas para cada grupo. Cada grupo fue dividido a su vez en 4 subgrupos formados entre 5 o 6 alumnos. Se habilitaron 4 zonas de trabajo-aprendizaje. La zona de vivero y plantación, el huerto, la biotrituradora y un terreno que se esta habilitando mediante técnicas de cribado para plantar. Cada subgrupo iba rotando para que tuvieran la oportunidad de estar en los cuatro ambientes de trabajo.

Vivero y plantación. En esta zona los alumnos aprendieron las plantas que se cultivan en el invernadero del instituto como las condiciones necesarias para su crecimiento. Además plantaron en macetas algunas plantas que estaban en semilleros para que puedan seguir creciendo en óptimas condiciones.

El huerto. En el huerto los alumnos conocieron las labores que hay que realizar para mantener y cuidar las plantas, además de labores de rastrillar y cuidado del mismo. 

La biotrituradora. Es una máquina a motor que se encarga de triturar las ramas de los árboles, las palmas de las palmeras, ramitas de arbustos, es decir, residuos vegetales, con el objetivo de reducir a virutas los despojos de jardines, huertos, parques, convertirse en humus para las plantas del instituto, enriqueciendo la tierra al crear compostaje. 

Cribado y preparación de una parcela terreno. Los alumnos de jardinería instruyeron a los diferentes grupos en la puesta a punto y preparación de una parcela para cultivar. Para ello, tuvieron que usar azadas y picos para mover la tierra y romper las rocas más grandes, una pala de escombros para coger la tierra juntos con las piedras colocándola en la cribadora, de esta manera la tierra se criba al pasar por la maya, la tierra se cuela a través de la maya y las piedras que no se cuelan se apartan fuera de la parcela, así vamos consiguiendo que la tierra de la parcela acondicionada para plantar permita a las raíces desarrollarse fácilmente permitiendo el crecimiento de nuevas plantas. 

En esta jornada agrícola también los alumnos aprendieron el nombre de algunas plantas del instituto, su uso en jardinería, huerto y ornamental comprendiendo la importancia de cada planta, respetándolas y valorándolas. Todas las plantas cumplen una función especial dentro de nuestro bello instituto.

Todos los alumnos de 1º ESO D y A, junto con los profesores de Biología y Geología felicitamos la gran labor realizada por los profesores y alumnos de jardinería. Deseamos que el año que viene podamos contar con esta maravillosa actividad integrando teoría-práctica, aprendiendo los alumnos de una manera más didáctica e integradora.

D-Valientes

Estos dies estem rebent unes xerrades per conscienciar el nostre alumnat sobre les situacions d'assetjament que pateixen sovint les persones del col·lectiu LGTBI a les escoles i instituts. Konsuelo Albentosa ha fet una explicació molt dinàmica i directa sobre la responsabilitat que tenim tots d'intervindre si som testimonis d'una situació d'abús i sobre les diferents intervencions que podem fer per donar suport a la víctima i fer veure els agressors que estan equivocats.

Després, un equip de La Plataforma de Teatre Amateur ha fet una simulació de diferents situacions d'agressió i els nostres alumnes han interactuat amb ells demostrant què podrien fer si foren testimonis d'una situació així.

Us animem a participar en qualsevol dels concursos i iniciatives que es promouen des del festival Diversa i la Regidoria de Joventut. Nosaltres hem eixit de la xarrada decidits a participar al certamen de curtmetratges i encantats de lluir les nostres polseres D-VALIENTES.

Concurs Euroscola

Un grup d'alumnes de 3r PMAR han participat al concurs Euroscola que s'organitza cada any des de l'Oficina d'Informació del Parlament Europeu en Espanya. Enguany ha estat la seua XXIV edició i se suma a la celebració en 2018 de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural".
El lema que ens proposaven era "El nostre patrimoni: on el passat s'encontra amb el futur" i nosaltres ens vam centrar en la nostra principal senya d'identitat cultural: el Misteri d'Elx.

El títol del nostre treball ha sigut "La cultura ens uneix" i estem molt contents d'haver quedat els quarts de la Comunitat Valenciana.
Això significa que rebrem un diploma del Parlament Europeu que acredita la nostra participació.

Portem tot el curs donant a conéixer al nostre alumnat la importància del patrimoni cultural des del nostre Projecte d'Innovació Educativa "Ser ací tots ajustats" i estem molt satisfets d'haver-los transmés el valor de tot allò que conforma la seua identitat col·lectiva: la nostra història, les nostres tradicions i els mites que utilitzem per a explicar la realitat (manifestacions culturals com l'artesania de l'espart, la nostra gastronomia, Cantó, els cabuts o les Velles de Serra). En altres paraules, el valor d'allò immaterial.
Sí, a més a més, entenen que totes estes expressions col·lectives ens uneixen a les diferents cultures que conformen Europa i tota la humanitat (perquè tant el Misteri com el Palmerar són Patrimoni de la Humanitat), què més podem demanar?