Un dia parlant amb ma mare de la tradició de les Velles de Serra que vam celebrar a l’institut fa poc, va comentar que es feia tot just a la meitat de la quaresma, per allò de fer un descanset de tanta penitència, i ja sabíem que quedaven vint dies per al dijous sant; d’aquesta data va eixir el comentari que, tanmateix, si comptàvem quaranta dies desprès del diumenge de resurrecció, teníem el dia de l’Ascensió, que era festa per a tothom, i on la gent tenia costum d’anar al pantà a “fer herbetes”.
Com que per a ella els records són com si foren ahir, va continuar comentant-me aquell any tan terrible que es va enfonsar la plaça del Raval i van morir quatre joves, jugadors de futbol i aquell any la festa de fer herbetes va estar tenyida de negre….
Me va pintar tan bonica la festa, que vaig pensar en la possibilitat de fer una convivència dels nostres alumnes, per allò de mantindre la tradició d’un dia lúdic, de germanor, amb nosaltres i amb la natura.
Al dia següent vaig comentar la idea als companys que, com no (no esperava menys), va quedar encisats per la proposta. El primer que vàrem pensar va ser: “anem tot l’institut!”, la festa dels valors de sentir-nos en harmonia; però u ha de ser realista i, finalment, vam restringir l’eixida per als grups de 1r i 3r d’ESO (tenint en compte també les activitats extraescolars relacionades amb el PIIE que tenien els altres cursos). A més a més, els alumnes de 3r són els tutors que porten pel bon camí a l’alumnat que ha entrat nou al Centre, o siga que podria ser una convivència bonica.
Endavant. Al voltant de 150 alumnes, carregats de crema solar, gorra, loció contra els mosquits, i moltes ganes de passar-ho bé, camí del pantà.
Des del departament de biologia van fer un estudi de les herbetes típiques del camp mediterrani. Tots els alumnes van confeccionar un quadern on podien identificar-les sobre el terreny i on apareixien fonamentalment:
Cantauesso (Thymus moroderi): molt utilitzada per a realitzar infusions beneficioses per a afavorir la digestió. A més, amb aquesta herba s’elabora un licor molt popular a la zona. També se’n fa sabó, perfumadors, gelat, formatges condimentats, cervesa, oli aromatitzat i, fins i tot, rebosteria. Hem d’anar amb cura perquè és una espècie amenaçada amb risc d’extinció a la nostra serra
Tomello (Thymus vulgaris): En infusió s’utilitza contra la bronquitis, laringitis i antidiarreïc. També te propietats antiinflamatòries.
Rabo i gat (Sideritis angustifolia): utilitzada per a fer infusions digestives. Tambè per a ús extern per a tractar la conjuntivitis, inflamacions, otitis, blefaritis i laringitis.
Romer (Rosmarinus officinalis): afavoreix la recuperació de malalties respiratòries, a més de ser digestiva.
Herba lluïsa: les infusions d’aquesta planta són molt bones per a l’insomni i per a controlar l’estrès.
Mançanilla per al dolor de panxa
Espart: identificar la planta de l’espart amb què es feien les espardenyes i altres objectes d’artesania.
La tradició marcaba realitzar uns xicotets ramellets amb cordes d’espart per a guardar les herbes arreplegades en casa fins que se’n faça ús (bé en infusions, com a condiments o com a begudes macerades en aiguardent). Molt sovint es feia anís amb herbes macerades que segons diuen els il·licitans “ho curava tot”, inclús la tristesa i el malhumor.
A tot això, adreçarem les herbetes amb alguna que altra cançoneta típica:
El dia de l´Ascensió
si voleu saber que hem fet,
escolteu en atenció
i vos cantaré un poquet.
Hem anat a fer herbetes
més allà del Molí Nou,
pujant serres i llometes
hasta que en tinguérem prou.
Venim de la cova del tio Cento "el Nap",
portem cantahueso, portem raboïgat,
portem mançanilla i herbeta la sang,
portem un fardatxo del centre el barranc.
Esta cançó va ser composta per Antonio Sánchez Martínez, il·licità aficionat a la música, que també fou l’autor de la coneguda: Venim de fer herbetes:
Venim de fer herbetes per l’Ascensió
de la serra al Pantano me les he fet jo
Portem un cantauesso i rabo-i-gat,
El setge que portava me l’han furtat, me l’han furtat. (bis)
Totes les herbes que jo he fet
me’ls he enrotllat en un feixet
per si a la dona li fa mal el cap, la panxa o el queixal.
No hi ha millor ratet, ni més diversió
quan venim de fer herbetes el dia de l’Ascensió. (bis)
Per a dissenyar l’excursió havíem d’explorar el terreny, on trobaríem més herbetes? Primer, havíem de vore la presa, anar pel camí dret del berenador de baix a on es van deixar els autobusos.
El pantà fou construït al segle XVII, i es considera la primera presa d‘arc a Europa, és reconeguda com a Bé d’Interès Cultural.
Al Castellar de la Morera, una zona del pantà a la esquerra de l’embassada, veurem que hi havia un jaciment dels musulmans, un assentament islàmic, que poguera ser la Madinatal-Askar que apareix a les fonts àrabs, datada al segle XI i desenvolupada fonamentalment en l’època Almohade. Si gaudim del Palmerar és precisament gràcies a l’intel·ligent sistema de regs, a base de sèquies que van ampliar els àrabs a partir del sistema que els romans van construir. Els professors d’Història es van encarregar de transmetre aquesta informació.
La pujadeta per la escaleta va ser un poc costosa, alguns van arribar, altres ens van esperar fent un descanset.
Gràcies a tots els professionals que es van embarcar per a viure una tradició que va estar a punt de desaparèixer, just quan el dijous de l’Ascensió va deixar de ser festa local i la sortida es va traslladar al diumenge, i que poc a poc ha tornat a reunir a molta gent en el goig de compartir i regalar-nos temps simplement per estar junts des de la senzillesa de sentir-nos a prop uns dels altres, amb bona companyia.
Una jornada tan senzilla com cantar, una experiència bonica de sentir-nos imbricats amb la natura.
Inmaculada Soler Alapont, professora de Filosofia
No hay comentarios:
Publicar un comentario