Museu Arqueològic i d'Història d'ELX (MAHE)

Un visita al passat, una aturada al present, una porta al futur

El 27 de març de 2018 va ser un dia especial per a un grup d'alumnes de 1r i 2n de Formació Professional Bàsica d'Automoció de l'IES la Torreta d'Elx perquè les 3 de la vesprada van abandonar les instal·lacions de l'institut i s'endinsaren pels seus carrers, tan coneguts i alhora desconeguts, plens de records i que semblen estar embolicats delicadament per palmerals i bancals, com un regal preparat per als seus moradors.

I van passejar per indrets elxans tranquil·lament; creuaren el riu Vinalopó;  passaren per davant de l'església de de Santa Maria-seu del Misteri- i, finalment, van aplegar al Museu Arqueològic i d'Història d'ELX (MAHE), la peça essencial de la xarxa de museus d'Elx,  ubicat al centre de la població, i creat amb una funció fonamental explícita: l'estudi i la conservació de les restes arqueològiques i la història de la ciutat. Per aquest motiu evident van anar al MAHE: estudiar, conèixer les restes arqueològiques i la història del seu municipi; saber el perquè de l'existència  de moltes de les tradicions i circumstàncies actuals que els afecten.

Així, en un tres i no-res, viatjaren al neolític (i van comprovar que el que aprenen a classe no és ciència-ficció) i es deixaren envoltar per peces arqueològiques, recreacions  de tombes de l'època i documentals que expliquen com era la zona en aquells temps tan remots i com van anar canviant fins a l'aparició de la cultura ibèrica. La Dama és la mostra més important d'aquesta que s'ha trobat a Elx.

http://dama.esy.es/Dama2000/Bienvenida.html

No cal oblidar  indicar-ne, però, la importància que tenen les mostres de ceràmica ibèrica -amb representacions de figures simbòliques de  grans dimensions d'àguiles esteses, lleons, llops o elements vegetals i geomètrics- descobertes a la vora del Vinalopó i, aquestes sí, conservades prop d'ell. No massa lluny de l'Alcúdia d'on provénen la major part d'elles. I continuaren caminant pel riu inexorable de la història. Van contemplar  les àrees dedicades a la civilització clàssica. Van admirar i es van interessar per les monedes que hi ha al museu i comprovaren, gràcies als elements encertats del museu, els canvis que va suposar la desaparició de l'Imperi romà. Tot ho van poder admirar.

https://guias-viajar.com/wp-content/uploads/2012/02/fotos-elche-museo-arqueol%C3%B3gico-013.jpg

A més, es van desplaçar, per un passadís hàbilment ubicat, al palau de l'antic senyor feudal, vinculada a la defensa de la ciutat des del segle X, que allotja actualment la secció d'història que té cabuda a l'edifici del Museu. Es van desplaçar a l'època del regne visigot hereu, per altra banda, en bastants aspectes de Roma i, poc  transcendent, com a la resta de la península a Elx.

https://guias-viajar.com/wp-content/uploads/2012/02/fotos-elche-museo-arqueol%C3%B3gico-017.jp

Més transcendent va ser la secció següent on  molts alumnes van descobrir que la civilització musulmana va restar a  la seua població quasi vuit-cents anys. Així, també van poder entendre la seua  transcendència a la ciutat i al seu voltant com les sèquies, moltes tradicions, menjars i conrreus actuals, tal com es mostra al Museu, tenen com origen aquesta civilització. Els banys àrabs, a més, els van trencar el mite d'una cultura, per dir-ho d'alguna manera, poc amant de la higiene i la cura personal.

El Museu, mitjançant les mostres que conserva, els va fer entendre com l'annexió al Regne de València d'Elx per Jaume II va lligar la localitat a la civilització occidental cristiana i va consolidar la llengua del Misteri -Patrimoni Immaterial de la Humanitat- a la població i dintre d'aquesta època es produeix l'arribada de la Mare de Déu. Van observar l'evolució d'Elx dintre d'aquest  fins a la desaparició el 1707.

Tot seguit, mitjançant ferramentes, ceràmiques i productes representatius dels segles XVIII, XIX i XX van albirar el desenvolupament d'Elx fins a l'actualitat. Especialment substancial fou la seua reacció davant l'augment poblacional de la segona meitat del segle XX, al bressol dels guanys del calcer -com s'explica al Museu- i la seua repercussió a l'urbanisme de la ciutat. Mitjançant una recreació de caire audiovisual els van mostrar com la ciutat no fa ni mig segle que va creuar la frontera històrica que suposava el riu Vinalopó i que artèries tan importants ara, com l'avinguda de la Llibertat,  no tenen ni quaranta anys, com tampoc l'hospital, instal·lat a una població cada vegada amb més habitants.

Amb més sapiència sobre la seua ciutat -més conscients sobre la seua història i com aquesta ha influït, continua fent-t'ho en el present i ho farà en el futur- van abandonar el MAHE, amb els seus professors Raquel Botella i Carles Colechá, van passar per davant de l'església de Santa Maria -seu del Misteri-, van creuar el Vinalopó i, finalment, van aplegar a l'IES la Torreta. Situat molt prop de l'hospital i contemporani d'aquest. Eren els mateixos carrers, però, al mateix temps, no ho eren.  Ara sabien molts aspectes que desconeixien i, ara, ja comprenien molt del que abans no podien.

I es que, com afirmava Goethe, “Ningú no passeja impunement a l'ombra de les Palmeres”.