Fa unes setmanes començàrem a treballar a les nostres aules la tradició de fer una "vella de serra". Quan la quaresma arriba a la meitat, se celebra fent ninots amb forma de iaia a les cases que incloguen algun tipus de crítica social. Antigament, se serrava un tronc per la meitat per a simbolitzar que ja quedava menys d'aquesta època d'abstinència i que prompte seria Setmana Santa.
Quan l'Ajuntament va reprendre el concurs municipal de velles de serra no ho dubtàrem ni un segon i vam animar els departaments i les famílies professionals a participar-hi. El resultat ha estat sorprenent perquè cada departament li ha donat el seu toc personal al seu ninot.
Per exemple, era fàcil saber quina iaia havia confeccionat Imatge personal perquè era l'única que tenia ungles postisses decorades (a banda dels rulos en el cap i la butaca de perruqueria, és clar).
Aquest departament va decidir criticar les pensions tan baixes que reben els jubilats, que -segons elles- no els permet ni arreglar-se els cabells.
La vella de serra jardinera estava prou en forma, ja que la podíem veure pujada a una palmera i amenaçant de carregar-se ella sola tots els morruts que pillara al nostre hort.
El departament de Matemàtiques va optar per representar la iaia de l'eminent matemàtic i navegant Jorge Juan, la família del qual (els Santacília) va estar lligada a la nostra torre. A més a més, la van acompanyar amb un cartell que reivindicava la manca de llibertat d'expressió que estem vivint aquests dies.
En contra del que puguérem pensar, la vella de la biblioteca no estava llegint, sinó mirant stories d'Instagram. El seu nét, que estava al seu costat llegint una novel·la li recomana que es deixe estar ja el mòbil, que els llibres tenen dades il·limitades i no necessiten bateria.
Des del PIIE, i amb l'ajut dels alumnes de 2n i 3r, es van plantar tres ninot que representaven tres generacions de dones: iaia, mare i filla. Amb el famós "me too" criticaven que, tot i haver grans avenços socials i tecnològics, les dones estan tardant molt a aconseguir la igualtat.
Una vella molt singular va ser la d'automoció. La van fer de xapa i per a pintar-li la roba van utlitzar pintura de cotxe. A més a més, li adjuntaren uns codis QR i un vincle amb l'aplicació HP reveal que permetia veure la vella menejar-se amb realitat augmentada si la miraves a través del telèfon mòbil. No només això, sinó que se sentia la veu de Lucía González de 3r PMAR explicant l'origen i el significat d'esta tradició i es podia mirar el procés de confecció que havien seguit els alumnes d'automoció per a fer-la.
Finalment, la parella de iaios de consergeria es queixaven d'estar sempre repartint fulls i tiretes, fent fotocòpies i demanant als cotxes que no toquen el claxon.
El matí del dia 7 de març vam poder disfrutar de l'exposició junt a consergeria de totes les velletes juntes i alumnes i professors pugueren acostar-se per a llegir i comentar les diferents crítiques socials. A mitjan matí vam rebre la visita del jurat, que es va quedar molt content de veure tots aquells ninots reunits. Tan contents que van decidir donar-nos el primer premi.
En definitiva, va ser un matí molt emocionant; no només vam fer classe d'una manera diferent, a més a més, el premi del concurs ens ha servit per a veure reconegut el nostre esforç i per a animar-nos a participar en pròximes edicions.
Per part de les tutories, el grup de 3r PMAR ha guanyat un esmorzar a la cantina per a tots gràcies a la vella que penjaren al balcó d'Ainoa Sánchez que reclamava "Els iaiets necessiten més bitllets" i "Mi pensión me da depresión". El grup d'alumnes de taller de Valencià de 1r d'ESO també s'ha esforçat molt, amb el seu lema "Si véns a la Torreta, aconseguiràs la teua meta".
I també el grup de 3r B, amb un ninot que representava un cura, encara que no hagen guanyat de segur que han passat una bona estona participant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario