Concurso fotografía sobre la Nit de l'Albà

El momento ya llegó, hoy en el Museo de la Festa se ha realizado la entrega de premios del VI Concurso #Fotonitdelalba2018 en Instagram.

Ha sido un día bien aprovechado, la foto presentada por nuestro Proyecto de Innovación e Investigación Educativa "Ser ací tots ajustats" ha sido premiada como una de las tres mejores presentadas en la categoría "Nit de l'Albà".

Después del protocolario Acto de entrega de premios, las asociaciones ASAJA y AMFAR nos han ofrecido un refrigerio y gracias a la Asociación de Amigos de la Nit de l'Alba hemos realizado una visita a la Torre de Santa María.

Escalera de acceso a la Torre, seguro que hoy día más de un "ingeniero" tendría problemas para calcular la huella y la altura de los peldaños con los medios del siglo XVII

Terrazas del lado Norte, las vistas desde aquí son impresionantes: el palmeral, la Sierra de Peligros, del Tabayá... vale la pena subir.

Una de las dependencias de la Torre, aquí se supone vivía el Campanero de la Torre. 

¿Será Calendura? Pues parece que sí, el Campanero era todo un artista.

Una de las campanas de la Torre

Armazón de la Imagen de la Virgen, después de lanzar su Palmera

Algo que muy pocos saben, en lo alto de la Torre hay un Punto Geodésico.

Cúpula de la Basílica de Santa María.

Desde aquí se lanza la Palmera de la Virgen.

Gracias y hasta la edición del año que viene.

War Dogs

Però, hi ha millor manera de començar el curs que amb música?? Edu i Manu no només són antics alumnes de La Torreta, també són membres del grup War Dogs i acaben de traure un CD. Recorde quan tenien només 14 o 15 anys:

-Nosaltres tenim un grup de música, professora.

Jo vaig pensar que era fantàstic, que tocarien horriblement i que devien passar-ho de meravella. Feien colla amb altres alumnes que portaven samarretes negres i els cabells llargs. Tenien un lloc fix a l'aula de la natura, sempre esmorzaven a la mateixa taula. "Los heavies". 

La meua sorpresa va ser quan, un any després, vaig tindre l'ocasió de sentir-los a un bar perdut per la carretera de Dolores (crec que era la carretera de Dolores, però ara no sabria dir-vos). Eren tan joves i tocaven taaaaan bé!! Ostres, mai sabem prou bé el talent que pot arribar a tindre aquella persona a qui li fem classe. 

Des d'aquell dia els he sentit tocar més vegades. Al festival de Nadal de l'institut, a una inauguració d'una exposició de Plàstica...  i sempre m'ha paregut que tocaven com a autèntics professionals i que pràcticament es transformaven en altres persones quan pujaven a l'escenari.

Ara que ja han rodat per festivals i tenen un CD, no puc deixar de recomanar-vos que us feu amb una còpia. Per a rematar, Javier Martínez (company de promoció d'Edu i Manu) els ha produït el CD. Què més es pot demanar?

Nervios, intriga y dolor de barriga

Això descriu prou bé el que sentim ara els components de Teatreta, el grup de teatre de la comunitat educativa de la Torreta. Ahir es va presentar en roda de premsa la Mostra de Teatre Dama d'Elx que cada any organitza la Plataforma i... Nosaltres estarem allí! Tornem al Gran Teatre amb moltíssima il·lusió i moltíssimes ganes.

Posarem en escena de nou Un día en la gloria y ¡Quedan detenidos! Serà el 19 de setembre a les 21:00 hores.

Tot i que, després de l'estiu, costa un poquet arrencar, ja hem començat a assajar i estem fent un esforç molt gran per a substituir alguns companys que no podran pujar a l'escenari amb nosaltres.

És el cas d'Emma Barbosa (professora d'Economia), que està de cooperant a Moçambic (guau, sabíem que eres una persona especial, però això ja és un altre nivell, companya). El seu paper el farà la professora d'Imatge Personal, Salud Gomis. I també és el cas del company de valencià Carles Colecha, que enguany no està prop nostre (ai, els interins i la incertesa de no saber mai on treballaràs el curs següent...). T'enyorarem molt, Carles! El seu paper el farà un antic alumne del centre i membre de Quemarropa, Javier Martínez.

Ja veieu que a Teatreta estem tots mesclats (famílies, alumnes, conserges, docents...): "ajustats" i la mar d'agust! I nerviosets. Nerviosets, també. Perquè Mayte i Alejandra se estrenen amb Teatreta (i ni més ni menys que al Gran Teatre).

Ai. Serà cosa de, quan alcen el teló i ja no tinguem més remei que interpretar, pensar que som un equip, que tot ha d'eixir bé i que, com va dir Raül Hurtado: "Tranquilos. Vamos sobraos". Clar que sí! Si més no, de moral en tenim més que l'Alcoià... AMUNT, TEATRETA!

"Senyor pirotècnic, pot començar el 2018-2019!"

Ara sí que sí. Ahir, 31 d'agost, es va llançar l'última palmera (la de Sant Ramon) i així vam acomidar-nos definitivament del mes d'agost i de les festes d'enguany. Pareix ser que aquesta tradició va començar el 1924 perquè a la Junta de Restauració del Patronat del Misteri li havien sobrat diners després d'organitzar tots els actes centrals de les festes i així ha arribat fins als nostres dies.

Ahir també vam rebre una molt bona notícia: hem quedat finalistes al concurs de fotografia que convoquen cada any els "Amigos de la Nit de l'Albà".

Aquesta associcació fa un gran treball de difusió i promoció d'aquesta festa (si algun any us agafa de viatge i us enyoreu, gràciesa ells podeu seguir-la per Facebook Live).

-¡Pacoooooo, que nos llevamos la cesta de productos del campo!

-Pues nos hacemos un pisto.

Ha sigut a la modalitat "Altres moments de la Nit de l'Albà" i -si voleu saber més d'aquest tema-podeu llegir-ne més ací:

(http://seracitotsajustats.blogspot.com/2018/08/nit-de-lalba.html)

Ens fa molta il·lusió perquè ens recorda una nit molt especial i perquè sabem que hi col·laboren persones que enguany han treballat amb nosaltres i ens han ensenyat moltes coses.

Per exemple, les dones d'AMFAR (Asociación de Mujeres y Familias del Ámbito Rural) que van voler acompanyar-nos un matí a l'institut per a compartir amb l'alumnat el treball de l'espart i el seu dia dia al camp. O ASAJA (Asociación de Jóvenes Agricultures), a qui moltes de les nostres famílies del camp d'Elx coneixen molt bé.

I ara sí que sí comença el curs 2018-2019. Quasi vénen ganes d'agafar el raïm i dir: "que tingueu bon any!", no us passa? L'olor a llibres nous, els folres de plàstic que sempre fan borbolles, retrobar-se amb companys i companyes i conéixer gent nova. Xe, si fem propòsits i tot! Si entre els vostres propòsits hi ha el d'aprendre més sobre Elx i la seua història, no us perdeu aquest programa d'À Punt

https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/vist-en-tv/ciutats-desaparegudes/ciutats-desaparegudes-capitol-8

A partir del minut 20 podreu veure com han canviat llocs tan emblemàtics com el Passeig de l'Estació, la Glorieta o la Plaça de Baix. Sabeu que abans a qui feia una malifeta o l'agafaven borratxo el feien dormir a Calendura? Jo això no ho sabia, però Hèctor Càmara ja ens havia explicat que a Elx hi ha un carrer amagat on només pot accedir-se per l'alcaldia. Vam fer amb ell un curs de formació per al professorat sobre l'itinerari a la ciutat com a recurs didàctic i vam poder aprendre moltes coses. Si veieu el vídeo, el sentireu parlar sobre la Calaforra i us assegure que us agradarà.

Molta força i il·lusió per al curs nou i ja sabeu:

"Senyor pirotècnic, pot començar el 2018-2019!"

Nit de l'albà

Ahir a la nit vam celebrar una de les festes grans d'Elx: la nit de l'albà. Un espectacle de llum i trons on participa tota la ciutadania. Vosaltres ens heu enviat algunes fotografies:

Verónica fa un brindis pel "nou any" il·licità, Loli la veu amb les seues filles.

Marga amb tota la família, Luis diu que ha anat a casa de Fran, que des d'allí es veu molt bé.

Jo em vaig cobrir amb un paraigua perquè no em caigueren canyes i ma filla Marieta (aquella cosa de color rosa tapada fins al cap) directament no la va veure perquè més patia que altra cosa. Com els gossos, pobrets, que ja estan farts de tant de tro.

Juanjo, que és un valent, se n'anà a veure la guerra de "carretilles" i la veritat és que tota la ciutat està d'enhorabona perquè va haver-hi molt poquets cremats. Recordeu quan obríem el telediari cada 14 d'agost?

https://www.laverdad.es/alicante/prensa/20070815/elche/tres-menores-ingresados-tras_20070815.html.

Estem al bell mig de les festes i hem canviat el dia per la nit. Els terrats del centre plens de gent i de xiquets cremant "piules".

-Mamà, esta tira-la tu, que me fa por.

I si a tu també et fa por, dissimules molt bé. Prens la metxa i crides i botes entre les llums de colors, perquè les festes amb xiquets són més festa.

Amb les mans brutes de pòlvora i mig suats ens menjàrem el meló d'aigua i brindàrem -com Verónica- perquè un anys més estem junts. Anit, el pare d'Asun ens va dir: "això és el més important. Compartir." I després es va arrencar a cantar: "Soooom acíiiiii tooooooooots ajustats!!". I té raó.

Hui comencen les representacions del Misteri (amb la primera part, la Vespra), aquesta nit serà la Roà i demà de matí, la processó del soterrar del Mare de Déu. I mentrestant, les tendes de roba ja volen que comprem jerseis i botes i una papereria de Reina Victòria ha tingut la feliç idea de penjar cartells de "Prepara la vuelta al cole". Això és anar davant del vent! Ah, no, no, no, ací encara queda agost.

Entradas al blog en los últimos días

Paco diu que hi ha unes quantes visites al blog des dels Estats Units i que, a més a més, es repeteixen. I nosaltres pensem: "qui deu tindre interés des de tan lluny en açò que fem ací?"

-Yo tengo un tío en Estados Unidos

-Pues ya está, es tu tío

-No, no, que son más, que son varias personas.

-Tu tío y sus amigos

Jo crec que és el robot aquell que passà el test "I'm not a robot", que s'avorreix i visita pàgines arreu.

Siga com siga, estem molt contents de rebre tantes visites. Moltes gràcies a les persones d'ací i d'allà que volen saber què fem. Com diu el senyor Tormo, "compartir és el més important". I no us deixeu desanimar per Inditex, que encara queden vacances!

El Misteri y Gudie Lawaetz

Gudie Lawaetz és una d'eixes dones que pensem que no han estat prou reconegudes a Elx. De fet, és probable que no sapigueu de qui estem parlant. Va nàixer a Dinamarca i va desarrotllar la seua carrera en el món de la comunicació com a periodista, escriptora, directora, guionista i productora audiovisual. Interessada pels retrats socials, va realitzar documentals com ara Maig del 68 o Berlín-Jerusatlem.

Per què us parlem d'ella? Doncs perquè a finals dels 70, amb Michael Dodds, va gravar una pel·lícula documental sobre el Misteri que us recomanem molt. Hi apreciareu el punt de vista d'una dona fascinada per la festa, amb alguns plans preciosos i escenes de la nostra ciutat fa quaranta anys. No s'hi veu només la Festa, també apareix el dia a dia dels cantors i del poble d'Elx.

La presentació del documental va ser tot un esdeveniment per a la cultura local i tant la cinta com la seua directora van jugar un paper fonamental perquè el Misteri fora declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2001. Gràcies al seu treball, va aconseguir donar una difusió a nivell internacional a la Festa com no havia tingut fins aleshores, ja que es va projectar a la BBC i a diverses cadenes de televisió dels Estats Units (i, per descomptat, a la Televisió Espanyola).

El seu vidu a l'homenatge que li fan retre a la Casa de la Festa (al 2014), on li dedicaren una sala d'exposicions. Si hi aneu hui, podreu veure una exposició sobre els misteris assumpcionistes d'Elx, València i Castelló.  

Podeu veure el documental ací:

https://www.youtube.com/watch?v=EfVEpfHXgmk

Pareix increïble com hem canviat... Hi veureu gent llençant carretilles per la plaça de la Mercé, amb els carrers plens de gent, un Elx-Barça al Martínez Valero o la font de la Glorieta al seu lloc original. Un autèntic viatge en el temps.

Torreters festers

"Hola, profe!" és una de les coses que més sentim aquests dies quan anem pel carrer. Ara que tota la ciutat està en festes és inevitable trobar alumnat, companys de l'institut i famílies pels espectacles pirotècnics, les processons i les barraques. Per això volem mostrar-vos els torreters festers. Ixen a la xaranga de Matola, als moros i cristians i -per descomptat- vestits de festers. 

I no només a Elx, és clar. La professora d'Història Raquel Botella és festera a Novelda. Ens envia aquestes fotos de la Magdalena (al juliol), on apareix amb uns gegants. El de la barba és Pere Maça, senyor feudal del poble que va arribar amb Jaume I. 

Si voleu compartir amb nosaltres les celebracions de la Nit de l'Albà, la Roà, el Misteri o el campionat de pujar a les palmeres del pròxim 15 d'agost, no ho dubteu! Envieu-les al nostre correu seracitotsajustats@gmail.com. Ah, i BONES FESTES!!

Prova de veus

Des del s.XVII, la Confraria que s'encarregava de les representacions del Misteri va necessitar l'ajuda del Consell Municipal per a poder fer front a les representacions. Per això, el Misteri va continuar representant-se gràcies a la col·laboració de l'església i el govern local (com encara passa hui en dia). Un dels vestigis d'aquesta col·laboració és la tradicional "prova de veus", que té lloc cada 6 d'agost a la sala de plens de l'Ajuntament.

Aquesta prova servia per saber si els cantors podrien fer bé la representació. Hui en dia, és el primer dels actes oficials relacionats amb la Festa a la nostra ciutat i el protagonitzen les maries i els àngels. Dilluns passat vam poder veure els xiquets de l'escolania cantant diferents fragments com l'entrada de Maria, l'àngel de la mangrana o la coronació.

Vam tindre molta sort de poder seure perquè la veritat és que la Sala s'omplí ràpidament. Va ser molt emocionant escoltar les veus infantils que enguany perpetuaran la nostra tradició local més destacada.

Encara ens queda la prova de l'àngel divendres a la Basílica de Santa Maria. Un acte perfecte per a anar amb xiquets i xiquetes. No dura massa i és molt vistós, o siga que és una manera ideal d'introduir els més menuts en la Festa.

Jornada "Descobrint el Misteri" de la UMH

Divendres vam participar a les jornades sobre la Festa que organitza la Càtedra del Misteri de la UMH i va ser una experiència molt bonica. A la nostra intervenció, vam poder explicar el Misteri d'Elx des de l'educació emocional i vam fer un xicotet resum del que ha sigut el nostre projecte d'innovació educativa. Després, vam escoltar l'explicació de Joan Castaño sobre altres misteris assumpcionistes: el de València i el de Castelló. Sempre és un plaer poder aprendre coses noves de la mà de persones que han estudiat durant tants anys la nostra Festa. 

I, finalment, Rubén Pacheco va mostrar d'una manera molt pràctica l'evolució musical dels misteris assumpcionistes valencians. Comparant-los amb l'evolució de l'homo sapiens, vam descobrir que el Misteri de Castelló devia ser com els neandertals: més evolucionat i millor, però -per algun motiu- desaparegut als nostres dies. Una de les conclusions a què vam arribar és que les tradicions assumpcionistes han estat molt esteses per molts pobles d'Espanya, però en cap lloc s'han conservat amb l'esplendor i la magnitud que ho han fet a la nostra ciutat.

A més a més, Pacheco va acompanyar la seua explicació de mostres concretes: fragments d'aquests misteris que agafen la seua música de composicions anteriors, fins i tot d'alguna cançó trobadoresca. Probablement, un dels instants més emocionants de la seua exposició va ser sentir un trosset del nostre Misteri en la veu del seu fill, en directe, a l'ermita de Sant Sebastià. Hi ha poques anticipacions millors del que viurem d'ací a uns pocs dies a les representacions.

Després del descans per al dinar, la jornada va continuar amb una visita guiada al Museu de la Mare de Déu de l'Assumpció (gràcies, de nou, a Joan Castaño que n'és el director) i una altra visita a la tramoia del cel de la Basílica de Santa Maria.

Va ser molt especial poder pujar a aquest espai, reservat als tramoistes, i escoltar l'explicació detallada de Sixto Marco sobre els aparells aeris (la mangrana, l'araceli i la coronació). És admirable la faena de les persones que s'encarreguen d'aquests aparells perquè tot isca perfecte. Com va dir Pablo Mas, "són també personatges de la Festa, perquè quan els seus braços s'entreveuen des de baix, podríem pensar que són àngels". Sixto Marco ens va relatar les proves de resistència a què s'han sotmés els aparells i les constants revisions de les cordes i politges per tal que la seguretat siga la màxima sempre.

Si us fa ganes, sumeu-vos a dos dels actes que tradicionalment ens anuncien que la Festa ja està pròxima:

DILLUNS, 6 d'agost a les 20:00h a l'Ajuntament; la prova de veus

DIVENDRES, 10 d'agost a les 18:00 a la Basílica de Santa Maria; la prova de l'àngel

Presentación del abanico

Continua el compte enrere per a les representacions del Misteri. Hui, a l'Ajuntament, s'han presentat dos elements emblemàtics que cada any acompanyen la Festa. D'una banda, el famós ventall (imprescindible per a les representacions, amb la calor que fa a la nostra ciutat). 

Quina alegria tornar a veure Vicente Javier Poveda (pare de la nostra alumna Laura Poveda) que ha sigut un dels creadors del disseny d'enguany. No només ha guanyat el concurs de cartells de la Sociedad Venida de la Virgen i el concurs per al cartell de les festes. De segur que per a ell està sent un any molt especial i volem tornar a felicitar-lo pels seus èxits.

D'altra banda, Joan Castaño ha presentat el facsímil que enguany regalaran a les persones que el Patronat convida a veure el Misteri. Es tracta d'un escrit de Joan Orts Román: Descripción emotiva del Misterio de Elche.  Joan Orts va ser membre del Patronat i un gran estudiós de la Festa. Una figura intel·lectual probablement poc reconeguda a la nostra ciutat que comptava entre les seus amistats a Pío Baroja o Azorín.

Ací teniu una fotografia de Joan Castaño (arxiver de Santa Maria) amb Francisco Orts, fill de Joan Orts, i un dels nets de l'autor. L'alcalde ha aprofitat per a agrair a la família les facilitats que ha donat per a publicar el facsímil i la gran tasca d'estudi i difusió que Joan Orts va fer del Misteri.